ULTRA BEAST HAWAI 2017
Cronica de Pepe Siberta
Fotos: Montse Fillol
Company de fatigues: Enric Álvarez (Henry)
Data : Diumenge 8 de novembre de 2015. Lloc : Plaça Major Sant Esteve de Palautordera.
Hora de sortida :A las 8.00 h. Distància: 45,50 quilòmetres. Nombre d’avituallaments:9
Marató del montseny 2015
Desnivell ( + ) positiu : 2.752 metres aprox. Desnivell ( – ) negatiu : 2.752 metres aprox.
Altura mínima de la cursa: 229 metres. Altura màxima: 1.708 metres(cim del Turó de l’Home).
Llegada : Plaça Major Sant Esteve de Palautordera Temps límit : 8:30 hores.
La Montse i jo ens aixequem ven d’hora, són les 05:30’ del matí i la temperatura és d’uns 16ºC, esmorzem suc de taronja, llet amb cereals i cafè. Hem quedat amb l’Enric (Henry) a les 06:30’ i anem cap a Sant Esteve de Palautordera, al peu del Montseny.
Mentre vaig conduint cap allà l’amic Henry ens fa cinc cèntims de la cursa, prèviament ja m’havia enviat tot l’estudi que va fer ell l’any passat per preparar-se la cursa…quin payu!!! Ho té tot controlat!!! El cert és que anar amb ell em fa estar més tranquil, encara que només sigui fer la sortida i els primers kilòmetres acompanyat…després ja volarà!!!!
La nit abans havíem discutit si sortir en el primer grup de les 08:00 de la meitat endavant per evitar taps o en el segon de les 08:15 davant de tot pel mateix motiu, tractant-se d’en Henry cal fer-li cas, ho té clar, primer grup darrera els pros.
Aparquem al camp de futbol, sota mateix del pavelló d’esports on recollirem la bossa del corredor i el pitrall, l’ambient de cursa és brutal, les cares dels corredors ho diuen tot…trobem gent coneguda, l’Adri del Spiridon, en Jaume Gamell dels Gafarruns…Anem per feina.
Som cap a l’arc de Sortida, ho fem trotant, xino-xano per anar escalfant, un parell de carrers més amunt, entrant cap a dins del poble ens anem ajuntant amb tots els corredors que van en una mateixa direcció.
La MdM d’aquest any és l’última prova puntuable per la Sky Runner National Series Spain, Andorra & Portugal, us podeu imaginar el cartell : Merillas, Kortazar, Cuesta, Aguirre…quina por!!!!!!!!!
Música i tambors anuncien que s’acosta el tret de sortida, és l’hora de donar-ho tot…endavaaaaaant!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sortim del poble i agafem pista forestal a estones més ample i d’altres més estreta, pujadetes sostingudes, alguna baixada curta, sots, pedres i bassals a tots costats, això és muntanya, creuada del riu La Tordera, alguns amb tot i d’altres com jo poc a poc per no mullar-nos de bon començament. Som al kilòmetre 4 miro el Suunto, anem a 5:10’, el camí és còmode, agradable, idoni per anar agafant ritme….
Segon avituallament al quilòmetre 11, l’Enric ja ha volat…jo he agafat el meu ritme, em sento prou còmode i els entrenaments d’aquest mes i mig amb l’Iñaki sembla que tindran el seu fruit….veurem.
Quilòmetre 18, arribem a Sant Bernat, primer control, vaig prou bé a un ritme de 7 min/km i tant sols dues hores de cursa, però ara bé la festa, toca puja de veritat, en menys de 4 Km. ens cascarem gairebé 800 metres de desnivell positiu!!!!!!!!!!!!!!
Arribats al Matagalls, som al meridià de la cursa, quilòmetre 22 aproximadament, el ritme continua essent bo, menys de 4 hores. Comencem a baixar, cap a Sant Marçal per després fer la última pujada al punt més alt de la cursa, El Turó de l’Home (1.708 m.).
El terra és ple de fulles seques, no saps on trepitges, més d’un ensurt, arrels, pedres, sots, fang….cullons!!! Al menys la baixada és sostinguda.
Última pujada, última animalada!!!!!!, del quilòmetre 28 al 30 fem mes de 400m. positius de desnivell per coronar el cim i començar el descens, abans per això, crestegem 2 quilòmetres desde el cim de les Agudes fins el Turó de l’Home, un cop aquí la pell de gallina, un passadís de gent animant i esperonant-te fins dalt fan sentir-te fort per uns moments….només per uns moments….
Ara toca baixar, un festival d’abandonaments i corredors fora de tall deixen la cursa, les dues pujades han castigat al personal i quan saps que hauràs de baixar durant més de 13 quilometres el teu cap et diu “on vas nanu ?”
Quilòmetre 32, miro altre cop el Suunto, 5 hores 32 minuts. Bufff!!! Ara són els quàdriceps els qui avisen Anem baixant amb la idea de fer sub 7 h., complicat però ho intentarem…
La primera part és brutal, la pendent fa plorar i les cames aguanten (sort n’he tingut dels entrenaments amb el guru reforçant els quàdriceps), ara me’n recordo de les “sentadilles” contra la paret…eh Jordi!!!
Al Quilòmetre 36, la pendent, ara suau, t’ajuda estirar les cames, només queden 10 quilòmetres però es fan eterns, el sota bosc es va obrint i sents el riu com baixa, toca creuar-lo, dues vegades, però ara amb tot, ja som a tocar…
Ara penso en la Montse, s’ha fotut una entrenament de 22 quilometres i tant fresca, està esperant-me darrera l’arc, ella sempre és allà, on més la necessito. Gràcies amor!!!!!!!
Un voluntari m’anima: Va Josep!!! Quilòmetre i mig i ja ho tens!!! Sento el Speaker, comença la pujada d’adrenalina…Uaaaaaaauuuu!!!!! Veig l’arribada!!!!, gent a tos costats animant i cridant el meu nom…Quina passada!!!!!! Creu-ho l’arc, de reüll veig la meva dona, la Montse.
Quina cursa més ben parida!! Amb la millor 
de les companyies possibles, la Montse i el Henry. Gràcies a tots dos per acompanyar-me, sou molt grans!!!
Iñaki, no he pogut baixar de les 7 hores, però soc un Funciona i això vol dir que l’any que ve tornem-hi, aquesta vegada per fer-ho.
Fins la propera!!!!
Related posts
